“Just quan la
humanitat necessita una “nova innocència” per reintegrar-se amb la naturalesa i
el món, per allunyar-se’n del llenguatge i l’acció violenta contra la realitat,
per respectar la dignitat de tot ésser viu abans de cap coneixement històric, científic
o biològic, just ara, dic, aquells que encara tenen la naturalesa dúctil, són víctimes
d’aquest depredador monstre digital que buida sense cap escrúpol la seua innata
font d’innocència o absència de
malicia... amb el permís dels seus pares”.
A aquell que
acompanya el xiquet, que el guia i instrueix, l’anomenem “pedagog”, tanmateix,
en una societat on sembla que els nens ja naixen amb el mòbil a la mà, quan més
difícil no serà la lluita didàctica contra aquesta influència al seu abast les
24h.? En qualsevol lloc o amagatall aquestes naturaleses susceptibles de rebre impressions
poden habituar-se a continguts exclusivament d’adults o, pitjor encara, visitar
pàgines que traspassen tot límit ètic i moral: no oblidem que parlem de xiquets
i xiquetes menors de 14 anys que solen imitar tot.
Però, a banda de
les possibles conseqüències en forma de conducta agressiva, problemes d’aprenentatge,
d’atenció, allunyament del seu entorn familiar o amics, dèficit d’autocontrol
(rabietes), etc., cal parlar també de les físiques i psíquiques: obesitat per
sedentarisme, alteracions del somni, depressió, ansietat, trastorns bipolars, addicció,
problemes oculars...
Qui no ha observat
xiquets jugant amb el mòbil mentre els seus pares mengen tranquil·lament asseguts
a la taula del restaurant? I a la llar per així els pares “estar tranquils”?
Ens assabentem de
diagnòstics de diversa naturalesa infantil que fa pocs anys enrere serien
impensables, avaluacions, algunes d’elles, que fiquen els pels de punta. Som
conscients els adults d’aquest gravíssim problema?
Seria una temeritat
deixar un xiquet sol pel carrer amb un arma de foc, inclús amb una navalla, de
fet, ni cap mare ni cap pare ho permetria, tanmateix, aprovem que passegen l’smartphon
d’última generació. Quina necessitat tenen estos xiquets i xiquetes de telèfon?
La tendresa, la
bondat, les bones virtuts, l’afecte, l’admiració, els hàbits, el respecte, la
confiança, la relació humana, l’honradesa, la integritat, l’honestedat, l’amor per la vida... tot
açò depèn de l’educació, de les idees implantades en els esperits d’aquestos
xiquets que demà podrien canviar el món amb les seues consciències, però...
