EL MÓN FA PUDOR

   

Ningú no us vol vorer,
temps de desídia.

Els cors de metall, programats,

sols adverteixen els desitjos d’un infame
que empudega el món
esdevenint la merda anhel de tothom...
la merda dels diners,
la merda de la competitivitat,
la merda del creixement,
la merda del consum.

Ningú no us vol vore,
temps de desídia.

Sense ulls del sentiment, de l'estima... 

sense consciència...
així viuen aquestos inclements!

No “habiten” el món,

sols se n’aprofiten... éssers immunds! 

Agonitzen els innocents... 

xiquets, homes, dones...
ofegats, perseguits, desheretats, 

desarrelats, foragitats...

empresonats, torturats, 

esquarterats, assassinats...

Milions d’ànimes clamen 

davant l’absència de la nostra mirada,
clamen per l’auxili d’una mà misericorde, 

però, aquest món és ple de merda...
la merda de la indústria armamentista,
la merda dels seus banquers,
la merda de la democràcia,
la merda de la tecnocràcia,
la merda de la justícia,

la merda de les multinacionals,

la merda de les bases militars.

Ningú no us vols vore,

temps de desídia que arriba a la fi...

Prompte, tots serem nàufrags,
desesperats, pegant braçades, 

esgotats, ofegats...

víctimes de la nostra pròpia merda.