Tots els dies són
d’amor per mi excepte aquest. Odie la instrumentalització i monetització
de tota festa o tradició per part del maleit neoliberalisme capitalista que
gangrena el planeta, encara més allò que “s’inventa” en nom del consum. En este
dia, els mercaders dels sistema intenten prostituir allò que és font i origen
de l’ésser humà, intenten desvirtuar l’essència de la vida, la raó de ser,
d’estar, de respectar, de comprometre’ns amb les nostres actituds cap allò que
estimem. No necessitem “comprar” cap regal, cap present, sols un bes nu farcit
de sentiment, farà viure la plenitud… aquest instant etern… en qualsevol
moment… de qualsevol dia… de qualsevol nit .
¡Tu, estima’m! i
estime? ¡Tu, besa’m! i bese? ¡Tu, regala’m! i regale? A la merda estos apòstols
del mercantilisme, del màrqueting i el seu dia “de los clientes
amorosos”.
“De la mateixa
manera que ningú no pot estimar per obligació, tampoc cap “regal” comprat per
incitació al consum pot substituir aquesta estima. Perquè el veritable amor
neix de la profunditat de la nostra ànima i és espontània la seua manifestació
d’afecte cap a un altre ésser. Un bes, una abraçada, acaronar una flor, un
animal, un arbre, etc… tot açò és centre de les nostres vides perquè ho estimem
de debò i així ho manifestem. Si jo, l’amador, utilitze un “regal” que no ha
sigut adquirit pel desig d’un sentiment pur d’amor sinó per la pressió de les
modes i els mass-media dels negocis, i ho faig per justificar o simbolitzar la
meua estima cap a l’altra persona (perquè així ho fan creure els mercaders de
la societat de consum), ja no és autèntic, es prostitueix l’essència d’aquesta
virtut, i més qual l’amant també ho creu i accepta així”.
Tot símbol ha de ser
digne.
