dimecres, 5 d’octubre del 2016

FESTES O NEGOCI?


Festa, festejar, fe, terra, cultura, mite, tipisme, tradició, persona, comunitat, poble, felicitat...
Què és la felicitat? Què és l’amor? No hi ha resposta, sols saps que ho pots experimentar en l’horitzó  d’allò que estimes.

No hi ha cap poble que no tinga festes, és un imperial humà. L’essència de la festa celebra el festeig col·lectiu de la vida del poble i la seua manera de vorer i entendre el món. Pagà, diví, de la terra, del cel... Tots som ball, cant, música, missa, espectacle. Tots som u en eixe “dia esdevingut sagrat”. Sagrat, allò que no es pot manipular.

El poble que perd la seua festa en autenticitat i consciència, perd la seua identitat.

La festa no és quelcom “per descansar”, “per desconnectar”, per “guanyar diners”. Tanmateix, hui, en esta societat que vivim,  l’èxit de la festa no ve donat per l’esclat de sentiments d’estima i d’alegria propis de l’esperit humà, sinó pels beneficis econòmics que comporta la seua instrumentalització. És per esta causa que s’arriba a canviar dates, s’amplien dies o s’inventen noves festes que mai no han tingut arrel, tot en nom d’un diner vinculat a un turisme aliè amb allò que sols pot experimentar l’ésser arrelat, ja insòlit, llunyà, com els treballs i els dies.

La llavor de la festa ja no dona el fruit de la fruïció, sinó mercantilisme, materialisme, la seua traïció. Sement mort.