M’he passat
anys buscant-te, unes èpoques amb més
intensitat, d’altres amb menys, però, aquestos últims anys... t’he buscat sense
parar fins i tot darrere els núvols!
Per què no em
vols rebre? Fuges de mi? T’he implorat, impetrat, no és possible que no
t’arribaren els meus efluvis.
Aïllat, en
solitud, evadit d’aquesta societat per intentar trobar la plenitud, he viscut
en harmonia amb tot. Sóc part d’un tot insondable que abraça l’Univers sencer
on fins la flor més insignificant te un sentit per la Vida, sóc conscient
d’aquest fet!
El meu cor es
comunica amb l’arbre, amb l’ocell, amb el vent... els meus tres ulls són sans. Però cap persona
no m’escolta, no volen saber-ne res, per això patisc, ja no puc suportar més
aquest infern, aquesta inhumanitat, aquest sacrilegi, aquesta violència
dialèctica i física que tot devasta i destrueix, que arriba fins la meua
solitud i no em deixa la consciència en pau. Com esponja de tota injustícia,
necessite trobar-te perquè estrenyes la meua ànima i poder sospirar.
Escolta’m per
última vegada!
Ja no sols
trenquen els ritmes de la natura ferint-la, despullant-la, violant-la i
abandonant-la, deixant al seu darrera la desolació i la mort.
Ja no sols
assassinen camperols, oriünds que viuen en comunió amb la Mare Terra, cultures,
profanant els principis de la mateixa Vida.
Aquesta raça
d’escurçons assassins ara s’ha atrevit a ficar-li preu a la natura
mercantilitzant-la. Ho anomenen “Capital natural”. Han creat els “Bancs de
mitigació”, han “catalogat” el medi i les espècies animals i vegetals... i han
ficat preu amb “carteres d’espècies”.
Hi ha bons d’aiguamolls,
de micos, d’abelles, llangardaixos, de carbono, etc. que venen a fons
d’inversió o companyies d’assegurances. Tenen fins i tot selves senceres, com
la de Borneo, valorada en 34 milions de dòlars per oferir-la a empreses que
exploten el monocultiu d’oli de palma pel biocombustible, portant la catàstrofe
ecològica i l’extinció de l’orangutan, això
si, ara, l’empresa que vulga explotar
allò ha de comprar “bons d’orangutans”.
El capitalisme
banquer-empresarial-polític en pocs anys a exterminat tres quartes parts dels
boscos del planeta, i ara s’inventen això dels “bons verds” per protegir i salvar
el medi-ambient, i continuar amb els beneficis. Una empresa compra bons, li
donen un “certificat de biodiversitat” i ja te dret a destruir la naturalesa.
La selva amazònica ja cotitza al mercat d’accions. S’especula amb la natura,
amb l’extinció d’espècies...
Escolta’m per
última vegada! Jo sóc naturalesa!
Vull vore’t! Vull
saber per què no fas res, per què permets tot açò. Vull saber-ho! Sóc el teu
fill!
De sobte em va
venir la imatge i les paraules d’aquell misteriós monjo agenollat durant hores
sota la pluja a la plaça del Vaticà, a les poques hores de l’elecció del Papa
Francesc.
Després d’això
em voràs si s’escau, em voreu, qui haja
tingut amor per la vida, pocs quedareu... em varen ficar al cap.
