divendres, 11 de desembre del 2015

CARTA AL NADAL


Benvingut Nadal:

Jo també sóc corresponsable de la teua degeneració. Em sap greu.

Visc immers en una societat fustigada contínuament pel bombardeig consumista, i és aquest fet que ha desnaturalitzat el sentit profund del teu missatge. Hui no s’entén la teua festa sense l’adquisició de regals baix llums ornamentals que il·luminen carrers i botigues; tampoc sense l’excés d’àpats amb els seus torrons, pastissos, caves i mals de ventre... allà van tots amb xiulets, tamborets, barrets i serpentines com fidels beneitons dels dictats del “sistema” que ha  instrumentalitzat la teua essència en nom del negoci.


De sobte, és temps d’amor i compassió? De pietat  i caritat? Doncs allà van “maratons” per recollir diners a través dels mitjans entre anuncis i propagandes; allà van programes farcits de bones accions cap als pobres de solemnitat; allà van un munt d’històries de famílies “perdudes” amb final feliç... això si, tot siga per una bona “Campanya de Nadal”, n’és igual la hipocresia si hi ha bona “recaptació”.
Este és hui el sentit que de Tu tenim, així ho sentència “Papá Noel”. Em sap greu esta decebedora  realitat.

T’escric estes lletres des de la taula on, a la teua nit sagrada, la meua família gaudirà de l’àpat ritual acompanyats per la flama bellugadissa del tió, recordant els familiars traspassats, presents en aquella cerimònia. L’alegria d’esperit es farà present oferint-me, un any més, la possibilitat de poder canviar, transformar-me, eixir de la rutina, ser una nova persona, regenerar la meua dignitat, canviar de ritme alhora que canvia l’estació i comença a allargar el dia... tot este renéixer és el que representes, benvolgut Nadal, però la societat de hui ja ho ha oblidat.

“Si no us feu com xiquets no entrareu al regne dels cels”. Si en l’ésser humà no mor l’orgull, la insatisfacció, l’enveja, l’afany de lucre i tantes altres coses errònies que anem carregant al llarg de les nostres vides i en tant no creix en ell la consciència de xiquet, la innocència, la puresa de cor, el vorer el món amb uns “nous” ulls, amb una “nova” llum, i amb un “nou” sentiment, no ens superarem mai ni tampoc experimentarem aquesta relació mútua d’amor per la vida que porta a la plenitud humana.

El Jesús nat simbolitza el renéixer de la humanitat, en cadascú de nosaltres sorgeix l’oportunitat de ser com xiquets. Sense cap dubte, tu, Nadal, ets l’ocasió per impregnar-nos  d’una nova innocència capaç de transformar en nosaltres la idea que tenim de la vida, fet que porta a comprendre millor la diversitat i la diferència en pro d’unir-nos i respectar-nos. Ets l’ocasió per obrir la nostra ment i adonar-nos-en d’un nou horitzó que revela la nostra condició d’humans, divins i còsmics, formant, així, part d’un tot en relació amb la natura i l’univers, on depenem els uns del altres fent-nos conscients i responsables dels nostres actes i les seues repercussions davant la vida. Ets la manifestació de realitat.

Però aquesta oportunitat passa de llarg cada any, restant més i més degradada la teua solemnitat, la nostra degeneració, estimat Nadal.