Benvingut Nadal:
Jo també sóc corresponsable de la teua degeneració. Em
sap greu.
Visc immers en una societat fustigada contínuament pel
bombardeig consumista, i és aquest fet que ha desnaturalitzat el sentit profund
del teu missatge. Hui no s’entén la teua festa sense l’adquisició de regals
baix llums ornamentals que il·luminen carrers i botigues; tampoc sense l’excés
d’àpats amb els seus torrons, pastissos, caves i mals de ventre... allà van
tots amb xiulets, tamborets, barrets i serpentines com fidels beneitons dels
dictats del “sistema” que ha instrumentalitzat la teua essència en nom del
negoci.
De sobte, és temps d’amor i compassió? De pietat i caritat? Doncs allà van “maratons” per
recollir diners a través dels mitjans entre anuncis i propagandes; allà van
programes farcits de bones accions cap als pobres de solemnitat; allà van un
munt d’històries de famílies “perdudes” amb final feliç... això si, tot siga
per una bona “Campanya de Nadal”, n’és igual la hipocresia si hi ha bona
“recaptació”.
Este és hui el sentit que de Tu tenim, així ho sentència
“Papá Noel”. Em sap greu esta decebedora realitat.
T’escric estes lletres des de la taula on, a la teua nit
sagrada, la meua família gaudirà de l’àpat ritual acompanyats per la flama
bellugadissa del tió, recordant els familiars traspassats, presents en aquella
cerimònia. L’alegria d’esperit es farà present oferint-me, un any més, la
possibilitat de poder canviar, transformar-me, eixir de la rutina, ser una nova
persona, regenerar la meua dignitat, canviar de ritme alhora que canvia
l’estació i comença a allargar el dia... tot este renéixer és el que
representes, benvolgut Nadal, però la societat de hui ja ho ha oblidat.
“Si no us feu com xiquets no entrareu al regne dels
cels”. Si en l’ésser humà no mor l’orgull, la insatisfacció, l’enveja, l’afany
de lucre i tantes altres coses errònies que anem carregant al llarg de les
nostres vides i en tant no creix en ell la consciència de xiquet, la
innocència, la puresa de cor, el vorer el món amb uns “nous” ulls, amb una
“nova” llum, i amb un “nou” sentiment, no ens superarem mai ni tampoc
experimentarem aquesta relació mútua d’amor per la vida que porta a la plenitud
humana.
El Jesús nat simbolitza el renéixer de la humanitat, en
cadascú de nosaltres sorgeix l’oportunitat de ser com xiquets. Sense cap dubte,
tu, Nadal, ets l’ocasió per impregnar-nos d’una nova innocència capaç de transformar en nosaltres
la idea que tenim de la vida, fet que porta a comprendre millor la diversitat i
la diferència en pro d’unir-nos i respectar-nos. Ets l’ocasió per obrir la
nostra ment i adonar-nos-en d’un nou horitzó que revela la nostra condició
d’humans, divins i còsmics, formant, així, part d’un tot en relació amb la
natura i l’univers, on depenem els uns del altres fent-nos conscients i
responsables dels nostres actes i les seues repercussions davant la vida. Ets
la manifestació de realitat.
Però aquesta oportunitat passa de llarg cada any, restant
més i més degradada la teua solemnitat, la nostra degeneració, estimat Nadal.