El meu refugi ets
tu, solitud, experiència de realitat, integració i harmonia. Des d’aquest lloc,
com arbre de talaia evadit d’un món que denigra l’excelsa bondat, et parle, d’en
peus.
Tu i jo sabem de
la bellesa que amaga la sensibilitat. Aquí, lluny d'aquella podridura, sóc xicotet
univers que fluix de l’Amor per la Vida: allò que mai no canvia enmig del
canvi.
I visc aquest meu
sentiment que no puc amarrar, no puc subjectar absort per la transparència
d'uns teus ulls que em permeten vorer, sentir, allà a les profunditats del meu
ésser, l’incommensurable, l’inefable d’una plenitud, d’una bondat
apassionadament lliurada a tot que es fon amb mi, que viu amb mi, que actua amb
mi perquè... sóc naturalesa! sóc entorn! sóc terra! Aleshores escolte, en forma
de bes diari, el teu cant de lloança a l’existència.
Mentre, a fora, indesitjables pretendents creuen obrar la
bellesa modelant la teua fesomia amb les mans d’uns afanys i desitjos que no
són més que mesquinesa i egoisme. Idolatren la teua imatge sense adonar-se'n
d'una sublim essència interior ignorada pel menyspreu i la incúria constants on
respecte i compromís esdevenen explotació i negoci.
Jo, estimada, mai
no permetré que el corcó i el rovell penetren i avancen des d’eixa façana
exterior restaurada assíduament, permanentment, incansablement en nom d'un
desig insaciable de vanitat i concupiscència humana, cap a la magnanimitat que
manté encesa aquesta llum solemne de nostre cosmos. No consentiré que qualsevol
dia s'enderroque tota aquesta suprema estructura degut a eixa quadrilla d’infames
que no saben suportar el noble pes dels teus bens. Trencaré les bastides per
fer caure tots estos falsos profetes esteticistes d'un món que no comprenen,
desvirtuat per haver alterat tan bell fonament vingut d'una Consciència
Universal omnipotent i sàvia.
No mai deixaré
d'estimar-te: “Amador sóc d'un univers interior que amaga un ànima més bella encara
que el seu semblant, arrelada, aprofundida a l’invisible d’aquesta trama que
abraça vida i mort, creació constant, renéixer”. Per aquesta causa esdevinc
protector i defensor de les raons inherentment reflectides en Tu. Aquest és el meu repte allà fora!
Aquest concepte,
aquest afer que duu quelcom de profund i de sincer que justifica que perda
inclús la meua salut i tota la meua fortuna i tantes altres coses sense saber
si adquiriré prestigi o qualsevol altre premi que, tanmateix, res m'importen!
Res m'importen les seues lleis, ni allò efímer, allò fútil, sols Tu… estimada,
Consciència, Mare de vida, de saviesa i d’eternitat. El Teu cos és el meu!
I quan siga
absent, tot un Univers haurà desaparegut amb mi, però l’arrel, perenne,
renaixerà brollant noves generacions d’estima i sentiment humà, després que la
teua ira hi haja consumat aquesta època immoral i depravada.