Quan
escolte al polític de torn referir-se en les seues explicacions de “millor
govern” a ideologies de dretes, centre, esquerra... mire al meu voltant i em ve
l’escepticisme irònic de “l’exercir el poder per l’autoritat del poble”. En
aquest S.XXI em sembla un anacronisme, un dèficit d’evolució humana, de
virtuts.
Tolerar
l’altre fins a convèncer-lo, adoctrinar-lo; o sotmetre’l, governar-lo, ja ha
passat a la història en molts indrets.
Enfrontar-se
amb el diàleg al “ring” de combat entre poderosos (EEUU-Rússia, TTIP-BRICS, PP-PSOE,
etc.) és el que cal deixar enrere, doncs quan l’adversari és derrotat,
automàticament és anihilat, soterrat. Aleshores el vencedor fa valdre la
paralògica idea de “la majoria mana” i... ja veiem el resultat de tanta
corrupció (el vençut faria el mateix? Si).
“Rubalcaba: decir
que ha caído el bipartidismo me parece prematuro".
Cal
aquesta tercera via que ens fa prendre consciència que la realitat no és ni una
ni múltiple, que la raó (polaritat) és constitutiva de diversitat, no es pot
quantificar, ni etiquetar, ni fer-la competitiva, ni conqueridora. Tota raó ha
de ser tinguda en compte (la veu de les minories), considerada part de la
estructura, reconèixer-la. Cal unir la diversitat, aquesta riquesa cultural i
dinàmica que mou el món. Cal allunyar
jerarquies, evitar que el poder tinga l’última paraula ni cap majoria siga
factor decisiu. La política pura respòn a esta ciència, l’art de trobar-se a la
intersecció entre l’ésser humà i la seua gestió davant la realitat, un amor per
la vida que esdevé camp conceptual de la seua pragmàtica.
“Cospedal
defiende la mayoría fuerte y suficiente del PP para aprobar reformas sin ayuda
de sus adversarios”
Però
hi ha un problema: encara han de nàixer generacions educades en els valors del
pluralisme i la diversitat. Mentrestant, als irònics del sistema ens entra la
rialla amb el debat entre polítics i, alguns, no som capaços de perdre el temps
inútilment escoltant les seues casuístiques i futileses tot oblidant-se dels
gran problemes de la humanitat, així, ens allunyem d’aquella via pecuària
conscients que som víctimes d’uns seus negocis on tot regeix baix una mateixa
regla:
Grans
superfícies i empreses que evadeixen impostos ofeguen fins la mort a autònoms
del xicotet comerç i oficis, i ho fan democràticament, amb col·laboració del
govern, aprovant lleis, normatives i privilegis perquè acaparen tot sector,
tinguen cada vegada més exclusivitat, més beneficis explotant, esclavitzant,
furtant, destrossant...
“Margallo: las
corporaciones tienen derecho a imponer determinadas decisiones para instalarse”
El
matrimoni Banca-Multinacionals devasta, contamina i assassina ecosistemes i
pobles, i ho fan democràticament, formulant lleis, normatives i privilegis
assumits pels estats, fins al punt que hui són forces totpoderoses: privatitzen
l’aigua, els rius, el mateix sol, les llavors, ecosistemes protegits (on
cataloguen, posen preu a flora i fauna per fer negoci amb aquells que paguen
per contaminar: vols exterminar els últims orangutans comprant hectàrees per a
plantació de palma? doncs contribueix, som una família privilegiada, compra
bons de mitigació i obtindràs el certificat de biodiversitat, podràs emmerdar
la natura sense límits), fins i tot tenen a les abelles treballant per a ells,
etc., i tot en nom del negoci, l’especulació, la macroeconomia. A més a més,
s’arroguen el dret a denunciar els estats quan tenen indicis d’amenaça als seus
interessos.
“Merkel apoya
blindar a las multinacionales en el acuerdo comercial con Estados Unidos”
D’una
banda els grans, poderosos que dialoguen entre ells. D’altra el poble
treballador, els pobres (sobre els quals recau tot el pes de la llei i la
justícia), que es queden sense veu perquè qui els representa (politics) depenen
d’aquell que te la paella pel mànec i que més tard són convidats a la taula d’àpat
pecuniari (com “Felipillo”).
“El Gobierno
defiende el nombramiento de dos ex-altos cargos como consejeros de la
multinacional Indra”
Ni
uns ni altres arreglaran la situació si no fem valdre aquesta “tercera via” que
obri l’esperit humà i ens retorna al nostre estat d’equilibri social, econòmic,
mediambiental i humà en el planeta.
Potser
les candidatures d’unitat popular, antagònics dels partits polítics, siguen
l’embrió d’aquestes generacions de canvi radical de percepció de món (“Podemos”
ha d’abandonar les seues pretensions de “partit polític”, tornar al seu origen
el qual axioma és “la raó de la diversitat”, si no vol ser aniquilat i soterrat
en el “ring” de vil combat).
Qui
s’enverinaria a si mateix? El nostre cos està malalt i no ens adonem. La terra,
la natura, l’home, l’univers, som un únic cos. Però, l’educació...
