dilluns, 4 de maig del 2015

LA MARINA ALTA A SOMETENT


Som a una comarca amb 178.052 habitants, dels quals més de 15.000 estan aturats, gairebé 13.100 són jubilats i sols en treballen 43.097. En catorze pobles de la Marina Alta, el número d’aturats i jubilats supera als afiliats a la Seguretat Social. De cada quatre ciutadans en treballa un. A curt termini no és sostenible. La situació és ben greu... i dramàtica.


A Dénia, l’església evangelista adverteix sobre l’extrema situació d’emergència, no sols entre veïns aturats sense cap prestació, sinó també entre aquells que tenen treballs precaris i no arriben a final de mes. L’associació “Extiende tu mano”, d’aquesta església, va atendre l’any passat 1.851 persones (aliment, roba, medicaments, atenció psicològica), el seu menjador social ha augmentat un 20% els queviures, i no poden atendre més persones, aquestes, són derivades a altres associacions que conformen  la “Mesa de Solidaritat de Dénia”. Els medicaments que abans s’enviaven a altres països ara es queden quasi tots a ciutat. La necessitat va en augment. Un 77% dels atesos són d’origen nacional.

Des de principis de 2013, el Sr. Rajoy va dient que “estamos saliendo de la crisis”, esta gent no es fica en la pell dels demés, viuen un altre món, el món de les grans corporacions i bancs que s’enriqueixen amb l‘explotació massiva del recursos naturals i de les persones, sent així que any rere any veuen  augmentar en milers de milions els seus guanys. És aquesta macroeconomia del capitalisme salvatge la que vomita dades al·legant que la “marca España” creix més que cap altre país de la UE. La immoralitat, indignitat, deshumanització i corrupció d’una classe política que fa massa anys que suportem en són, en gran mesura, responsables d’aquesta situació de ruïna econòmica, mediambiental, social i cultural, i d’això en sabem prou en esta “Comunidad” del caloret i de la vergonya. 

Lluny d’acostar-se a la gent amb la virtut i la justícia que mereix aquesta crisi, estos individus ens enfonsen més i més, exprimint-nos fins al límit: ens acoquinen, vivim amenaçats contínuament, víctimes de noves prohibicions, reglamentacions, normatives i lleis parlamentaries el qual pes cau a sobre d’un poble treballador que te por de perdre el poc que s’ha guanyat amb la suor del seu front, és açò el que hem d’agrair a la democràcia? Por d’obrir la bústia, d’agafar el telèfon, de les inspeccions, de no arribar a fi de mes, de no poder pagar el préstec, la quota de la SS, el lloguer, la contribució, assegurances. Qui ix a una manifestació, te por que el detinguen sense cap motiu. Si agafes el cotxe, por de les càmeres de velocitat que ens fregeixen a multes.
Aquesta inhumanitat política no és altra cosa que l’esperit del mal: volen diner, siga com siga. 

Dilapiden milions d’euros públics en obres faraòniques que no serveixen per a res i ningú els passa factura; ganduls incompetents provoquen mocions de censura imputant gent honrada i honesta quan certs empresaris han vist perillar els seus interessos en benefici dels pobles; cobren comissions del formigó impunement; bancs estafadors especulen i s’enriqueixen amb els nostres estalvis... este gran forat bandit l’omplin trencant-nos les costelles en compte de fer justícia, tancar el lladre i tornar allò furtat. Ja està bé! A Fabra li prescriuen una majoria de delictes milionaris i al desnonat, a més d’haver-lo deixat al carrer, encara ha de continuar pagant-li al banc.

Estos subjectes allunyats de l’humà, inquisidors amb la nostra cultura, bandolers del paisatge, botxins de l’agricultura i enfonsadors de la indústria, ens han deixat una comarca, la Marina Alta, arruïnada pel formigó, devastada, on quasi l’única alternativa de treball és fer-se cambrer “a la carta”.

El resultat és el que estem vivint.