Som a una comarca
amb 178.052 habitants, dels quals més de 15.000 estan aturats, gairebé 13.100
són jubilats i sols en treballen 43.097. En catorze pobles de la Marina Alta,
el número d’aturats i jubilats supera als afiliats a la Seguretat Social. De
cada quatre ciutadans en treballa un. A curt termini no és sostenible. La situació
és ben greu... i dramàtica.
A Dénia, l’església
evangelista adverteix sobre l’extrema situació d’emergència, no sols entre
veïns aturats sense cap prestació, sinó també entre aquells que tenen treballs
precaris i no arriben a final de mes. L’associació “Extiende tu mano”,
d’aquesta església, va atendre l’any passat 1.851 persones (aliment, roba,
medicaments, atenció psicològica), el seu menjador social ha augmentat un 20%
els queviures, i no poden atendre més persones, aquestes, són derivades a
altres associacions que conformen la
“Mesa de Solidaritat de Dénia”. Els medicaments que abans s’enviaven a altres
països ara es queden quasi tots a ciutat. La necessitat va en augment. Un 77%
dels atesos són d’origen nacional.
Des de principis de
2013, el Sr. Rajoy va dient que “estamos saliendo de la crisis”, esta gent no
es fica en la pell dels demés, viuen un altre món, el món de les grans corporacions
i bancs que s’enriqueixen amb l‘explotació massiva del recursos naturals i de les
persones, sent així que any rere any veuen
augmentar en milers de milions els seus guanys. És aquesta macroeconomia
del capitalisme salvatge la que vomita dades al·legant que la “marca España”
creix més que cap altre país de la UE. La immoralitat, indignitat,
deshumanització i corrupció d’una classe política que fa massa anys que
suportem en són, en gran mesura, responsables d’aquesta situació de ruïna econòmica,
mediambiental, social i cultural, i d’això en sabem prou en esta “Comunidad”
del caloret i de la vergonya.
Lluny d’acostar-se
a la gent amb la virtut i la justícia que mereix aquesta crisi, estos individus
ens enfonsen més i més, exprimint-nos fins al límit: ens acoquinen, vivim
amenaçats contínuament, víctimes de noves prohibicions, reglamentacions,
normatives i lleis parlamentaries el qual pes cau a sobre d’un poble
treballador que te por de perdre el poc que s’ha guanyat amb la suor del seu
front, és açò el que hem d’agrair a la democràcia? Por d’obrir la bústia, d’agafar
el telèfon, de les inspeccions, de no arribar a fi de mes, de no poder pagar el
préstec, la quota de la SS, el lloguer, la contribució, assegurances. Qui ix a
una manifestació, te por que el detinguen sense cap motiu. Si agafes el cotxe,
por de les càmeres de velocitat que ens fregeixen a multes.
Aquesta inhumanitat
política no és altra cosa que l’esperit del mal: volen diner, siga com siga.
Dilapiden milions d’euros públics en obres faraòniques que no serveixen per a
res i ningú els passa factura; ganduls incompetents provoquen mocions de
censura imputant gent honrada i honesta quan certs empresaris han vist perillar
els seus interessos en benefici dels pobles; cobren comissions del formigó
impunement; bancs estafadors especulen i s’enriqueixen amb els nostres estalvis...
este gran forat bandit l’omplin trencant-nos les costelles en compte de fer
justícia, tancar el lladre i tornar allò furtat. Ja està bé! A Fabra li
prescriuen una majoria de delictes milionaris i al desnonat, a més d’haver-lo
deixat al carrer, encara ha de continuar pagant-li al banc.
Estos subjectes
allunyats de l’humà, inquisidors amb la nostra cultura, bandolers del paisatge,
botxins de l’agricultura i enfonsadors de la indústria, ens han deixat una
comarca, la Marina Alta, arruïnada pel formigó, devastada, on quasi l’única
alternativa de treball és fer-se cambrer “a la carta”.
El resultat és el
que estem vivint.