El desencant
d'aquesta jove societat 15-M davant la praxi política, és generat per l'evidència
d'unes ideologies expertes en "l'art i la ciència de gestionar el
servilisme als senyors del capital", allunyant-se del seu camp conceptual
basat en la vida pública, el bé comú i l'interès general, així, a qualsevol
polític amb dimensió humana li és impossible governar en contra d'aquest
sistema neoliberal i tecnocràtic per una raó: la seua política no pot
perjudicar els interessos d'aquells que el procuren, d'una altra manera és
eliminat.
Advertim que el
"sistema" considera la
naturalesa com a objecte d'explotació i de negoci al servei dels seus
interessos; que explotació, competitivitat, productivitat, immediatesa,
expansió, consum, paraules clau del llenguatge democràtic, s'han convertit en
motors que intenten conformar un model de societat suposadament
"ideal", quan la seua realitat ens mostra el camí de l'esclavitud
moderna; que aquesta civilització del "creixement continu" no pot
disminuir el seu ritme arriscant l'economia malgrat la greu situació ecològica
i humana que pateix el planeta; que la democràcia occidental, amb el seu credo
"tots som iguals", uniformitza i homogeneïtza pobles i cultures
sotmeses al pes d'unes lleis que freqüentment atempten contra els drets humans.
L'Europa del
capital imposa "la norma" dels poderosos, banca i multinacionals
(reforma Constitució), veritables amos del món.
"Els diners
com a fi en la vida", és l'axioma que resa aquesta democràcia capitalista
deshumanitzada que vivim on, quan per causes alienes sorgeixen problemes
econòmics, els treballadors són desnonats dels seus habitatges per seguir
pagant als bancs que els ha embargat. D'altra banda, milionaris i grans
empreses defrauden 70.000 milions € anuals a Espanya i tenen fortunes en
paradisos fiscals amb tota impunitat (alguns treuen el cap amb la llista
Falciani). Així, els bancs poden finançar PAIs, especular en borsa i comprar
accions d'indústries poc ètiques amb els estalvis de treballadors i preferentistes
estafats per obtenir grans beneficis econòmics, però quan la cosa ix malament,
l'estat (que som tots) els "rescata" amb 130.000 milions € alhora que
centenars d'autònoms tanquen els seus negocis abandonats a la seua sort,
víctimes de l'atur. Pugen impostos i disminueix la despesa pública.
Hui, a Espanya,
hi ha més de 12'8 milions de persones en risc de pobresa o exclusió, afectant
sobretot a joves i xiquets. Malalts greus als que l'estat els nega la medicació
per qüestions econòmiques. Discapacitats abandonats per les institucions.
Desesperació, molta desesperació amb resultats tràgics. Tot això sota les faroles
histriòniques d'un govern que anuncia des del seu escenari la recuperació
econòmica dels seus ciutadans mentre el seu "apuntador" òbvia la frase
del guió on adverteix que l'1% dels espanyols més rics posseeix la riquesa del
70% dels més pobres. 'S'ha institucionalitzat la indecència!
En fi, aquestes
són algunes de les conseqüències d'aquest capitalisme salvatge que no té 50.000
milions de dòlars per combatre la fam i, no obstant això, sí que té 4'6 bilions
de dòlars (92 vegades més) per "rescatar" els seus bancs des de 2007
.
Els que són
conscients de la realitat, saben que el famós "recuperarem el
creixement" dels polítics és impossible, ja que estem en deute ecològic
per la ferotge explotació d'un planeta on pobresa, misèria, guerra i fam van en
augment.
És aquest el
present que volem combatre, un present molt allunyat d'una política instal·lada
a la línia de fuga del futur: les seues promeses electorals, les quals obvien
que "bé comú" no és la suma dels béns particulars de cada persona;
obliden que l '"interès general" no es pot dur a terme fonamentant l'economia
com únic pilar polític digne de
preocupació; ignoren que "la democràcia" no pot basar-se en la
creença per la qual la majoria mana; obliden que "el polític" no ha
de considerar "enemic" el seu rival ideològic, que la política no és
cap competició ni la seua finalitat és "conquerir i perpetuar-se en el
poder".
La societat no ha
progressat prou en "virtut humana" per poder transformar partits
polítics en diàleg gestor de polaritats positives que actuen en nom d'una
ideologia universal transcendent: el "amor per la vida".
Estem en un
carreró sense eixida llevat que flueixca un canvi radical i urgent de percepció
de món que considere polítiques de sobrietat, de decreixement, de repartiment
del treball i, sobretot, d’ecosofia.
Una nova política
que acabe amb el poder de grans transnacionals i banca en favor d'economies
sobiranes de pobles lliures.
Però, qui
s'atreveix a exercir aquestes polítiques sense una "consciència
col·lectiva" encaminada a la renúncia de certes "comoditats" del
nostre món modern? Quina autoritat pot il·luminar i donar vida a l'esperit
humà? Qui guiarà les consciències cap a aquest fi? Qui convencerà i vertebrarà
tal repte polític, tal metamorfosi?
Si els fills
continuen la seua disbauxa, la mare terra obligarà, sense remei.
