"No pot
haver democràcia en una societat on l'esperança dels seus habitants està en
mans d'uns pocs milionaris".
"A mesura
que creix la desigualtat social, decreix la democràcia, encara que aquest
advertiment només esdevé en el món" modern ", ja que per a la resta
de la humanitat la seua única finalitat és aconseguir sobreviure".
ANY 2014
Tant la dreta com
l'esquerra ideològica saben de quin camí han de fugir, i ho intenten, sobretot
l'esquerra, però no tenen clar quina nova via han de seguir ... estan en un
carreró sense eixida on es tiren els "trastos" uns i altres.
Mentrestant, les
empreses multinacionals i la banca s'han orientat gràcies a la facilitat que
han trobat per poder elevar-se, i tan alt han arribat, que ja ningú des del
predi polític pot atrapar-los, han escapat al control institucional! i s'han
convertit en forces supranacionals i paneconomiques, en déus totpoderosos
dictadors del model d'usos de la societat, un capitalisme salvatge que imposa
les seues normes i lleis a la resta de mortals: TTIP, per exemple.
Ningú vol adonar-se’n
(fins els de “ Podemos”!) Que tota política basada en el
"creixement", és a dir, en el consum com a catalitzador econòmic, no
porta sinó al fracàs humà i a la consumació de la catàstrofe ecològica.
El Planeta està
al llindar del deute ecològic, les dades de devastació, contaminació i
extermini de recursos naturals i d'espècies són esgarrifoses. La massiva
desaparició d'hàbitats i pobles originaris és dramàtica. Però el món
"desenvolupat" continua buscant petroli, assassinant a la mare terra
amb els seus frackings, explotacions mineres, centrals hidroelèctriques, etc.
Es violen els ritmes sagrats de la natura, s’usurpen territoris ancestrals on
els seus oriünds són oferts en holocaust en favor dels interessos de les grans
corporacions. Tot això té una finalitat: incentivar la productivitat,
competitivitat, el consum i el creixement! Paraules clau de la democràcia
moderna.
Quin polític
s'atreviria a implementar polítiques basades en el decreixement i la sobrietat?
ELS TRES GRANS
REPTES
1- ACABAR AMB EL
PODER DELS DINERS.
53.000 milions
d'euros és la fortuna de la família Amancio Ortega. Zara, Stradivarius,
Bershka, Pull & Bear, Massimo Dutti, Oysho ... aquest 2014 cobraran en
dividends 894 milions d'euros. Les treballadores d'Inditex guanyen un sou 366
vegades menor que el del seu president.
Inditex,
Santander, Acciona, ACS, Ferrovial, Telefónica, Indra, BBVA ... el salari dels
seus directius és 100 vegades més gran que el sou dels seus empleats. Més de 5
milions d'euros anuals cobra el president d'Iberdrola.
Els més de 400
directius de l'IBEX-35 van guanyar 341'3 milions en 2013, un 3,8% més que l'any
anterior. Aquestes empreses (IBEX-35) porten guanyat fins Setembre més de
22.100 milions d'euros. Els guanys d'aquestes grans companyies espanyoles
s'hauran incrementat aquest any un 81%, arribant a més de 31.000 milions
d'euros.
Els amos de Mango,
Mercadona, OHL, Prosegur, ACS, Ferrovial, El Corte Ingles, han arribat a
acumular una fortuna declarada de més de 1.000 milions de dòlars per cap,
mentre que 120.000 treballadors, el 8'9% de les seues plantilles , van ser
acomiadats.
Telefónica, en
una dècada, ha passat de tenir 40.000 treballadors a 20.000 en 2013, any en que
va elevar els seus beneficis un 17%, gairebé 4.600 milions d'euros.
El 94% de les
empreses de l'IBEX-35 tenen filials en paradisos fiscals, tot just tributen un
4% dels seus beneficis, mentre que un autònom o PIME paguen amb el seu IRPF o
Impost de Societats molt més.
(Font: P. Ramiro,
OMAL)
Totes aquestes
grans empreses espanyoles protagonitzen el conte de la "marca España",
aporten dades econòmiques que avalen la "eixida de la crisi" en boca
del Sr. Rajoy, la qüestió consisteix que autònoms i xicotets comerços arruïnats
per les grans superfícies han de tancar els seus negocis i convertir-se en
esclaus sense drets d'aquestes grans empreses incompatibles amb la democràcia,
i estar contents amb sous de misèria inclosos diumenges i festius.
La globalització,
venuda a la ciutadania com a via de salvació econòmica, no és més que el
substitut de l'imperialisme. Tots aquests magnats milionaris han imposat
unilateralment la seua visió de món, el seu esquema basat en l'explotació
despietada de persones (fins i tot xiquets esclaus) i de recursos naturals com
a negoci d'un lucre generador de poder i diners.
Tot ha estat
monetitzat, tothom "ja necessita" els diners per ser feliç, el
"sistema" ho imposa com a axioma de vida.
La globalització
dóna l'esquena a la diversitat, no té amor, no respecta res fora de la seua
concepció de món: una civilització, un únic mercat, una única democràcia on els
diners poden circular sense problemes i sense fronteres pels continents, les
persones no . Les conseqüències ja estan sent devastadores.
2- REINTEGRAR
L'ÉSSER HUMÀ A LA NATURA
L'educació d'una
consciència no antropocèntrica és essencial per a un canvi de mentalitat davant
la contínua degradació que pateix la natura. Així, advertirem que la terra,
igual que l'ésser humà, està viva, és limitada i finita, que formem part
d'ella, no hi ha entorn, som un; que les fronteres entre estats les ha
construït l'home, són artificials; que el canvi climàtic i la contaminació no
obeeixen a quotes de carbono ni se sotmeten a les lleis dels estats; que fins i
tot la sobirania d'un estat és invenció.
La consciència
ecosòfica canvia la nostra visió de món, fonent-nos amb la terra, la seua saviesa i consciència,
participant d'ella amb actituds de respecte i compromís ... sense aquesta nova
consciència, de res serveixen polítiques basades en energies alternatives o
reciclatges.
3- ACABAR AMB LA
TECNOCRÀCIA
Els tecnòcrates
no estan al servei de l'ésser humà, sinó al servei dels diners. Per a la
tecnocràcia, la persona és un "objecte" d'explotació i de consum del
qual, o en treu profit de mercat o és rebutjat. Els tecnòcrates fins i tot
substitueixen la democràcia en països on veuen amenaçats els seus interessos.
Com a motor
principal del capitalisme, la tecnologia, lluny de tenir una finalitat
constructiva cap a l'ésser humà, s'ha convertit en destructora del seu esperit.
La civilització tecnològica està conquistant i aniquilant les cultures de la
humanitat, les seues tradicions, les seues maneres de vorer i entendre el món.
A l'imperi de la globalització capitalista i els seus tecnòcrates no els
interessa el diàleg tecnològic-cultural, sinó la submissió dels pobles del món
a la deshumanització que provoca la seua tecnologia (per exemple, ments lúcides
que es dediquen a la sofisticació d'armament per poder destruir millor i matar
més ràpid. Mòbils, tablets, ordinadors, etc.), generadora de milers de milions
de dòlars. Els mitjans de comunicació de masses del sistema ja s'encarreguen de
"solucionar" aquest dèficit dialogal.
Hem d'acabar amb
la tecnocràcia per tornar a ser "persones" portant a terme polítiques
amb dimensió humana i horitzó obert.
Però, on són
aquests polítics capaços de generar en les persones aquest canvi radical i urgent
de consciència? Hi han dins l'actual estructura de partits?
La llei mordassa
ha existit sempre per a ells: desestimats uns, imputats falsament i enterrats,
altres.
Només una
Revolució d'aquestes noves consciències podrà acabar amb tota aquesta mena de
perversos magnats i els seus malvats lacais polítics que estan deshumanitzant
fins a l'últim racó del planeta, arruïnant la vida i la plenitud humana.
