Benvingut Nadal:
Jo també sóc corresponsable de la teua degeneració. Ho
lamente.
Visc immers en una societat fustigada contínuament pel
bombardeig consumista, i és aquest fet que ha desnaturalitzat el sentit profund
del teu missatge. Avui no s’entén la teua festa sense l’adquisició de regals
sota llums ornamentals que il·luminen carrers i botigues, tampoc sense l’excés
d’àpats amb els seus torrons, pastissos, caves i mals de ventre... allà van
tots amb xiulets, tabalets, barrets i serpentines com fidels beneitons dels
dictats del “sistema”, aquest que ha
instrumentalitzat la teua essència en nom del negoci.
De sobte, és temps d’amor i compassió? de pietat i caritat? Doncs allà van “maratons” per
recollir diners a través dels mitjans entre anuncis i propagandes; allà van
programes farcits de bones accions cap als pobres de solemnitat; allà van un
munt d’històries de famílies “perdudes” amb final feliç... això si, tot siga
per una bona “campanya de Nadal”, tan s’hi val la hipocresia si hi ha bona
recaptació.
Aquest és avui el sentit que de tu tenim, així ho
sentència “Papá Noel”. Em sap greu aquesta decebedora realitat.
T’escric aquestes lletres des de la taula on, a la teua
nit sagrada, la meua família gaudirà de l’àpat ritual acompanyats per la flama
bellugadissa del tió que recorda els familiars traspassats, presents en aquella
cerimònia. L’alegria d’esperit es farà present oferint-me, un any més, la
possibilitat de poder canviar, transformar-me, sortir de la rutina, ser una
nova persona, regenerar la meva dignitat, canviar de ritme alhora que canvia
l’estació i comença a allargar el dia... tot aquest renéixer és el que
representes, benvolgut Nadal. Tota la resta és vana.
“Si no us feu com xiquets no entrareu al regne dels
cels”. Si en l’ésser humà no mor l’orgull, la insatisfacció, l’enveja, l’afany
de lucre i tantes altres coses errònies que anem carregant al llarg de les
nostres vides i en tant no creix en ell la consciència de xiquet, la innocència,
la puresa de cor, veure el món amb uns “nous” ulls, amb una “nova” llum, i amb
un “nou” sentiment, no ens superarem mai ni tampoc experimentarem aquesta
relació mútua d’amor per la vida que porta a la plenitud humana.
El Jesús nat simbolitza el renàixer de la humanitat, en
cadascun de nosaltres sorgeix l’oportunitat de ser com xiquets. Sense cap
dubte, tu, Nadal, ets l’ocasió per impregnar-nos d’una nova innocència capaç de transformar en
nosaltres la idea que tenim de Déu (allunyats d’un absurd déu persona), fet que
porta a comprendre millor la diversitat i la diferència en pro d’unir-nos i
respectar-nos. Ets l’ocasió per obrir la nostra ment i veure un nou horitzó que
revela la nostra condició d’humans, divins i còsmics, formant, així, part d’un
tot en relació amb la natura i l’univers, on depenem els uns del altres
fent-nos conscients i responsables dels nostres actes i les seves repercussions
davant la vida. Ets la manifestació de realitat.
Però aquesta oportunitat passa de llarg cada any, es
degrada més i més la teva solemnitat, ens degenerem més i més, estimat Nadal.
