Aquesta força divina i humana, aquest
amor que tot abraça, aquest nexe d'unió vital entre pare, fill i univers... origen, humanitat i eternitat. És l'immortal esperit que ens dota de sentiment i acció humana.
Quant hem d'aprendre! Aprendre de la
reminiscència d'altres vides de les quals som protagonistes; aprendre del sublim
llenguatge del logos, de la paraula; aprendre dels savis missatges del nostre
subconscient, aquesta subtil veu d’una Consciència Universal la qual transitem
i en participem...
Quanta pulcra essència viu dormida amb
nosaltres!
Sols així podrem avançar cap a la perfecció,
cap a la puresa, cap a la plenitud… Sols així podrem actuar en aquesta
existència com a vertaders humans integrats en la totalitat, doncs solament existeix una causa per la
qual som en aquesta vida, en aquest món de dolor, alegries, ansietats i
passions:
La superació de la nostra immortal essència, que
sols podrem aconseguir mitjançant aquesta senda d'unió i construcció anomenada
estima... Vida!
Sentir la presència en l’absència manifesta viure
l’esperit, viure l’amor. ENLLAÇ A VIDA
