diumenge, 10 de desembre de 2017

ALS JORDIS, EMPRESONATS DE L’ESTIMA




No han assassinat ningú, ni s’han apropiat de bens aliens; de cap manera aprofitaren les institucions per cobrar comissions ni furtar milers de milions d’euros públics dormint en paradisos fiscals; tampoc atracat cap banc ni agredir cap persona; encara menys traficar amb droga, ni tan sols blasfemar contra ningú... res de tot açò!
El seu delicte, en rigor, ha sigut la praxi d’estimar i dignificar la pròpia cultura.

«Hem sigut cridats a la llibertat, i la llibertat no tolera lleis». És el missatge de Jesús el Natzarè, que acabà crucificat «en nom de la llei».

Estimats companys:

                                    Res és possible sense la col·lectivitat, sense la comunitat, sense la veu d’un poble, doncs, a la fi, en aquesta majoria radica la força i el manament. No sou vosaltres sinó els altres, o siga, l’altra part del vostre ésser, qui possibilita els anhels de drets i llibertats que reclama aquesta Consciència Cultural Viva.

diumenge, 26 de novembre de 2017

LA POLÍTICA DE L'INVISIBLE. «Dedicat al Che, a Gandhi»


Tecnologia, deshumanització, autodestrucció.


Sorgeix un problema: creure’s que l’ésser humà és el privilegiat de la creació, pedra angular del món, l’únic dotat de consciència, intel·ligència, esperit i, en conseqüència, manifesta la seua raó com a últim criteri de realitat, de pensament, actitud i acció.

Altra qüestió: pensar que “temps” és allò que dicta el rellotge, que és lineal, separat de “l’ésser”, “l’eternitat” i la “vida”, que es pot manipular i instrumentalitzar per aconseguir “un benefici” (interessos polítics, econòmics, etc.) allunyant-nos del present, de la realitat.

Un tercer dilema: la dualitat entre l’u i el múltiple, entre vida i mort, entre cos i ànima, entre l’home i el seu entorn, naturalesa o món.

Evidentment, els defensors del “sistema” o model d’usos de la política contemporània, resten convençuts que estes tres qüestions no són qüestionables per invisibles, i que l’actual gestió política, administrativa, legislativa, comercial i econòmica global és l’única viable. FMI, BM, OMC, Trump, Jinping, Putin i, pràcticament tots els governs del món, són via d’instrument executor d’allò que caracteritza l’actual democràcia: explotació, producció, competitivitat, immediatesa... mercantilisme i globalització... tecnologia, consum, economia i creixement continu, indefinit.

Així, haurem de preguntar-nos: En quina situació es troba el món?

divendres, 10 de novembre de 2017

L’HOME QUE ES VA QUEDAR TANCAT AL CEMENTERI



Principis dels 50 del segle passat. En aquells temps les ànimes eren sempre presents, respectades i, moltes vegades, temudes. Temps de ciris i «palometes», ble de flama bellugadissa al silenci de les cases, dels altars, tètrica claror. Les dones passejaven de negre dol pel carrer, cap i tot. El moro Mussa i l’home del sac formaven part de l’imaginari infantil... a Dénia no hi havia gairebé lluminària pels carrers, la nit era pura de foscor, sense cap contaminació de cap gènere, el diàleg amb les estrelles es feia present, no s’havia trencat encara el lligam de l’esser humà amb la natura i el cosmos.

El rigor de les estacions de l’any s’acomplia en plenitud. Era Febrer, el mes de més fred a Dénia, hi havia un enterrament al Cementeri, cap al tardet, plovia. El traspassat era el «Tí Belo» (té un carreró dedicat), mariner, entre els present està Sebastià Berenguer, patró de barca, acompanyant l’occit per donar-li l’últim adéu.

Quan fina la cerimònia de soterrament, Sebastià se’n va a pegar una miradeta a la tomba dels seus pares, resa una oració davant el nínxol, el temps passa... l’enterrador crida amb dos palmades, creu que ja no hi queda ningú i tanca. Sebastià, potser per la pluja, potser per l’atenció als seus, no se’n adonà de l’avís.

dilluns, 23 d’octubre de 2017

FORMIGÓ SENSE FRONTERES (discurs presentació ONG)






El Holding del taulell i del ciment, subjecte  de col·laboració desinteressada, sobretot econòmicament, vers els diferents partits polítics (milers de milions d’euros per finançar campanyes, justificades, això si, davant hisenda i fetes públiques; el mateix que esdeveniments, conferències, viatges, obres de seus, iots per la relaxació i meditació, etc.), portats per eixe afany de lliurament i sacrifici cap els demés que tant els caracteritza (doncs gràcies a ells a ningú els manca el sant pa de cada dia), i mercè ser persones íntegres, nobles i honestes que mai (i ocasió han tingut) han gosat demanar cap favor personal a compte de... han decidit, ja passats el anys de crisi i de vagues generals paleta enlaire, reiniciar amb més força i determinació la causa del taulell, ja no sols a casa nostra sinó també arreu del món...  Si! Torna el progrés i la qualitat de vida!  Feina per tots! Per la mort de déu!

divendres, 29 de setembre de 2017

La llei... quina llei?



 
Davant els luctuosos fets ocorreguts a Huelva a la eixida cap a Catalunya dels antidisturbis de la Guàrdia Civil, on els individus allí concentrats cridaven ¡A por ellos! simplement per voler ficar una papereta dintre una urna, cal preguntar-se: És aquesta gent reflex del concepte de civilització de la societat que tan orgullosament creuen representar?

Cada persona, com a individu, és un món: la seua llibertat li oferix el dret a tenir un concepte particular i peculiar de la realitat a través dels seus sentits. Som en el coneixement.

Cada cultura, com a col·lectivitat, és un univers: te la capacitat de diferenciar, d'entendre, d'ordenar, de respectar, estimar i conviure, a través de criteris col·lectius avalats per la peculiaritat d'uns sentiments socials expressats en un llenguatge comú, aquesta realitat. Som en la civilització.

Tanmateix, qui te capacitat de transformar les idees, els costums, les consideracions respecte a eixa realitat?

divendres, 15 de setembre de 2017

INTERCULTURALITAT, UNA ASSIGNATURA PENDENT





Em sembla una ineptitud, de persones sense cap obertura cultural, el fet de dir: «Se quiere romper España después de 500 años».

Clar, i jo em pregunte: aleshores, abans del Decret de Nova Planta als territoris de la Corona d’Aragò, no estava trencada? Quan al Regne de València i Catalunya la llei perfecta era la seua llibertat encarnada de tradicions i costums reflectides en els seus Furs, no estava trencada Espanya? No s'hauran equivocat i en compte de 500 anys en són 300? Perquè si a principis del S. XVIII, el Borbó Felip V, «En nombre del justo derecho de conquista» abolí els Furs, eliminà la nostra llengua de l’àmbit de l’educació, administració, justícia i església, soterrà tradicions i costums de nostra poble, sent aquests fets històrics i reals, dic, no m’explique res (o sí).

DENIARITZACIÓ?


Durant segles, els nostres pobles de la mar havien crescut en funció de les necessitats dels seus habitants. És a partir dels anys seixanta del passat segle quan “la cosa” canvia: en quaranta anys es construeix més habitatge que la suma de nostres atàviques civilitzacions; els sectors primari i secundari gairebé desapareixen; el nostre patrimoni litoral és ferit de mort; muntanyes, camps… Si! “Vivim del turisme”, però…

“Quan la cultura, les tradicions, les festes, s’instrumentalitzen en nom del negoci turístic; quan allò que hauria de preservar-se per estima a la identitat és lliurat a la sort dels interessos urbanístics o mercantilització de l’espai públic, aleshores l’essència i la integritat abandonen la raó d’ésser allunyant-se aquesta de nosaltres, deixant-nos un demà privat de plenitud, d’autenticitat i de Vida”.

dijous, 22 de juny de 2017

El PP diu que “el valencià” és una provocació



El passat cap de setmana actuà el grup valencià “Zoo” (de Gandia) a les festes del barri Moratalaz, a Madrid.
Mentre els joves ballaven i es divertien a ritme de rap amb lletres en valencià, el President del PP d’aquell districte, J. Antonio Morales de la Rosa, “se rasgaba las vestiduras” tot dient:

“El concejal de Moratalaz de Ahora Madrid, Pablo Carmona, ha afirmado que son fiestas pensadas para todos los vecinos de Moratalaz”. “Me pregunto cuantos vecinos de Moratalaz consideran que la Comuinidad Valenciana es estado, y cuantos entienden lo que esta noche van a cantar estos señores, ¡Todas sus letras son en catalán! Esto es una clara provocación”.

I dic jo, si el grup fou angles, francès, italià o xinés, hagués hagut polèmica?

dissabte, 27 de maig de 2017

FUGIM, ESTIMADA.



Voldria ser el teu pensament, hostatjar-te l’íntim racó d’estima, arribar a l’últim desig del teu cor i vorer si, per ventura,  jo hagués estat encertat...

La sensibilitat, les emocions, la tendresa, l’amor, les actituds, les accions... sols la vida ho sap valorar, no ho sents dintre teu? D’altra manera no hi hauria primavera als teus ulls. De les teues mans l’art no podria brollar-te ni esguitar cors oberts a la puresa... el meu. El que compta és la Consciència!

dimarts, 25 d’abril de 2017

A MIGUEL HERNÁNDEZ, EN EL SEU ANY.


Gran va ser la pena que vaig sentir dintre meu, fort aquell sentiment de ràbia, de repugnància, de menyspreu i desafecció cap aquells que sotmeten la cultura baix el poder ideològic i confonen la gestió de la vida pública amb la connivència empresarial que gestiona les seues butxaques, on diner i especulació són camp conceptual de la seua activitat política. Hui, farcits de corrupció, han estat, per fi, foragitats del govern del País Valencià, doncs, tan precària humanitat no pot sinó malvar tota virtut i tota justícia.

Durant gairebé trenta anys, el llegat de Miguel Hernández ha estat a l’Arxiu Municipal d’Elx. L’any 2010, PSPV i Compromís aprovaren una inversió de 150.000€ anuals per crear una Fundació que inclouria Museu i Centre d’Investigació, un total de tres milions perquè el llegat continués vint anys més a la ciutat.

dimecres, 29 de març de 2017

Finestra al Montgó



Des d’aquesta finestra, al món vaig ser lliurat,
arrelat al meu poble he caminat,
el teu blau i el teu verd, sempre estimat,
terra i cultura, identitat.

Amador he segut d’aquest meu univers,
protector, defensor, de tanta lliurança,
d’atavisme em ve, però ara, amb recança,
els fills no fan cas, són altres plaers.

Perdut el lligam,
ferit pel ciment,
ja la meua ment
al cel llança el clam.

divendres, 3 de març de 2017

L'ÚLTIM GENET DE L'APOCALIPSI

   

Al cim del món ha arribat l’insult,
éssers absents d’estima
ja ocupen càtedres polítiques,
desídia de virtuts,
descrèdit de justícia
arreu dels estats.

Ja el món és un casino
farcit d’humanals fitxes
llançades a la sort
de la legal servitud.
La banca sempre guanya,
l’ingenu sempre perd,
humiliat, trepitjat, ferit.

Per què us doneu al joc, companys?

dilluns, 13 de febrer de 2017

14 de Febrer, no em dona la gana!!

Tots els dies són d’amor per mi excepte aquest.  Odie la instrumentalització i monetització de tota festa o tradició per part del maleit neoliberalisme capitalista que gangrena el planeta, encara més allò que “s’inventa” en nom del consum. En este dia, els mercaders dels sistema intenten prostituir allò que és font i origen de l’ésser humà, intenten desvirtuar l’essència de la vida, la raó de ser, d’estar, de respectar, de comprometre’ns amb les nostres actituds cap allò que estimem. No necessitem “comprar” cap regal, cap present, sols un bes nu farcit de sentiment, farà viure la plenitud… aquest instant etern… en qualsevol moment… de qualsevol dia… de qualsevol nit .
¡Tu, estima’m! i estime? ¡Tu, besa’m! i bese? ¡Tu, regala’m! i regale? A la merda estos apòstols del mercantilisme, del màrqueting  i el seu dia “de los clientes amorosos”.
“De la mateixa manera que ningú no pot estimar per obligació, tampoc cap “regal” comprat per incitació al consum pot substituir aquesta estima. Perquè el veritable amor neix de la profunditat de la nostra ànima i és espontània la seua manifestació d’afecte cap a un altre ésser. Un bes, una abraçada, acaronar una flor, un animal, un arbre, etc… tot açò és centre de les nostres vides perquè ho estimem de debò i així ho manifestem. Si jo, l’amador, utilitze un “regal” que no ha sigut adquirit pel desig d’un sentiment pur d’amor sinó per la pressió de les modes i els mass-media dels negocis, i ho faig per justificar o simbolitzar la meua estima cap a l’altra persona (perquè així ho fan creure els mercaders de la societat de consum), ja no és autèntic, es prostitueix l’essència d’aquesta virtut, i més qual l’amant també ho creu i accepta així”.
Tot símbol ha de ser digne.

divendres, 9 de desembre de 2016

I EL FEMENÍ DE “CHEF”?


Aegus, Ariston, Charíades, Elio Vero, Nereus, el gran Apicius, Euthymos, Pythiyllus... Vatel, Anthelme Brillat, Antoine de Ceréne... Ferràn Adrià... des de la Grècia i la Roma antigues fins hui, inventors i especialistes d’utensilis culinaris, experts en rostits, cuina d’evaporació, guisats, cocció, caldos, llibres de cuina, farma-cuina, etc., el món de la cuina professional, la “haute cuisine”, ha estat representada quasi exclussivament per “chefs”, o siga, homes.

I dic jo, “la cuina”, que és femení, discrimina el seu propi gènere? Cóm és possible que la dona, amb instint innat alimentari i durant segles cremant-se als foguers de les llars, no puje al pòdium dels “chefs”?
Ah!, Això si, hi ha premis “a la millor cuinera del món” (elles no són “chef”, són “cuineres”) o alguna que atra “estrella michelín”: la cuina “amb toc femení” (com si els plats portaren un “chip” que digués: este plat la cuinat una dona). Voleu dir-me que no hi ha cuineres amb gran potencial per triomfar? Per suposat que si.

No és qüestió d’entrar en polèmiques “d’egos masculins o femenins”, de “masclisme o feminisme”, de sensibilitats, equilibris o empaties, no! És qüestió d’equitat, de reconeixement, d’estima... de canviar la nostra percepció de món (sempre ho dic: allò no és l’entorn, no és la naturalesa... jo sóc entorn! sóc naturalesa!)


La cuina és un art, i el plat cuinat el jutja el paladar, doncs “chef” o cuinera, què més li dona a l’art? L’art no te sexe! Home i dona en són “u” en aquest entorn gastronòmic... i en la vida mateixa.  

dijous, 27 d’octubre de 2016

REVOLUCIÓ DE L'HUMÀ

                                

Berlín, 1989, cau el mur de la vergonya, llavors restaven alçats 16. Hui, 2016, hi han 65.
Vora 40 milions de soldats “garanteixen la pau”  en un món que consumeix més de la meitat dels seus recursos econòmics en nom de la presumpta “defensa”.
Prop de 17.000 milions de dòlars, 2’3% del PIB mundial, s’invertiren en armament en 2015.
Des del final de la 2ª guerra mundial han mort més de 35 milions de persones víctimes de guerra, a banda refugiats, devastacions i misèria.

El món està boig o sóc jo el foll? Cóm puc estimar, confiar, en una democràcia que te amenaçat amb el seu sofisticat armament nuclear, no sols als éssers humans sinó al planeta sencer? Resta en joc el demà de tots nosaltres!

dimecres, 5 d’octubre de 2016

FESTES O NEGOCI?


Festa, festejar, fe, terra, cultura, mite, tipisme, tradició, persona, comunitat, poble, felicitat...
Què és la felicitat? Què és l’amor? No hi ha resposta, sols saps que ho pots experimentar en l’horitzó  d’allò que estimes.

No hi ha cap poble que no tinga festes, és un imperial humà. L’essència de la festa celebra el festeig col·lectiu de la vida del poble i la seua manera de vorer i entendre el món. Pagà, diví, de la terra, del cel... Tots som ball, cant, música, missa, espectacle. Tots som u en eixe “dia esdevingut sagrat”. Sagrat, allò que no es pot manipular.

El poble que perd la seua festa en autenticitat i consciència, perd la seua identitat.

La festa no és quelcom “per descansar”, “per desconnectar”, per “guanyar diners”. Tanmateix, hui, en esta societat que vivim,  l’èxit de la festa no ve donat per l’esclat de sentiments d’estima i d’alegria propis de l’esperit humà, sinó pels beneficis econòmics que comporta la seua instrumentalització. És per esta causa que s’arriba a canviar dates, s’amplien dies o s’inventen noves festes que mai no han tingut arrel, tot en nom d’un diner vinculat a un turisme aliè amb allò que sols pot experimentar l’ésser arrelat, ja insòlit, llunyà, com els treballs i els dies.

La llavor de la festa ja no dona el fruit de la fruïció, sinó mercantilisme, materialisme, la seua traïció. Sement mort.


dilluns, 6 de juny de 2016

LA INDECÈNCIA

Aquesta època financera de la humanitat o “sistema” capitalista, s'ha apropiat dels valors democràtics, les llibertats i la justícia. També d'aquest fals déu personal i omnipotent en nom del qual emprenen les seues malifetes.
Existeix una elit de mandataris-mundi que encarnen tan hipòcrites atributs: la situació de pobresa extrema de milions de persones al món és resultat de la depravació i perversitat de les seues polítiques.
A l'estat espanyol, com gall salvatge cantant en zel, sermonegen els “ensabonadors” del sistema per donar exemple de tan re-putada política contemporània basada en els designis de l'oracle capitalista.
I com els micos, que com més alt pugen l'arbre, més se'ls veu la cua, aquests “Jaimitos” de la democràcia obliguen a l'íntegre a riure, per no plorar, és clar.

diumenge, 5 de juny de 2016

QUE VAGEN ELS POLÍTICS A LES TAULES!

“Ens amarguen l'existència, ja ens foteren el Nadal, i ara l'estiu”

El “sistema” i la seua Llei Orgànica del Règim Electoral General, “en nom de la democràcia” i en el dia de la seua “festa”, designa i “obliga” al ciutadà triat formar part de la Taula Electoral al Districte  i Secció corresponent. El seu no compliment implica pena de presó de tres mesos a un any o multa de sis a vint-i-quatre mesos. Finalitzada la jornada i recompte de paperetes, en cas de conflicte per aquest menester, la Llei ha de reparar en un termini de no més de cinc dies a través del Jutge corresponent tal incidència, per “garantir la voluntat del poble”.

dimarts, 17 de maig de 2016

POESIA POSSIBLE


EL QUART DEL QUARTO

El quart del quarto fosc, porta 16,
fou primer temps llunyà,
vents de poble treballador
van bufar des de Suresnes,
forts, ferms, impertèrrits, lluminosos,
egregis dies.
Però aquell pilar no va caure,
com mai cauen els ideals,
aquella estructura no va cedir,
com mai fa fallida la dignitat del just,
la van tirar a baix prostituïts del capitalisme,
i el tipògraf es va remoure a sa tomba
davant seues pròpies mirades…
en butaca acomodada.

Vergonya, cavallers, vergonya!

El quart fou primer temps llunyà,
humides cunetes postergades
d’ossos d’alegria fosforescents
il·luminaren nits d'oblit,
memòries de democràcia i llibertat
clamant reclamant justícia…
però el quart al quarto fosc sojornà.
Isqué el poble a recerca de reparació
mar enllà per aquelles consciències,
i els 300 de les Termòpiles,
amb escolta de trireme
al port de La Plata va guiar,
i el poble escoltà argentina Iustitia.
Els del quart del quarto fosc
van creure sentir tangos, taral·lejant…
en butaca acomodada.

Vergonya cavallers, vergonya!

dijous, 12 de maig de 2016

CARTA DE LA MARE TERRA


Benvolguts Éssers… humans:

Només uns pocs de vosaltres experimenteu en el vostre interior el meu bes diari, aquesta ínfima part de la humanitat que beu i viu d’una meua arrel compartida amb els altres ens vivents. Només aquestos són dignes. Les seues actituds de respecte i compromís, d'amor mutu, fonen els seus cossos en una unitat  que respecta diversitat i diferència, m'embelleix, m'enriqueix. Perquè aquests pocs fills meus saben que no només són humans, sinó també divins i còsmics. Aquesta saviesa ha estat participada a través del cultiu dels seus esperits, de la sensibilitat humana. Tot està connectat, relacionat. El logos, la consciència, està impregnat en aquesta gran trama universal que abraça vida i mort, creació i destrucció, amb el qual estic ungida i pel qual, vosaltres, els meus fills, sou transitats, passa a través vostre.

Jo sempre estaré, amb o sense vosaltres.

dimecres, 27 d’abril de 2016

ELS BLA, BLA, BLA


El senyor Bla li diu a un altre Bla: tu tens la culpa de tot!

Un tercer senyor Bla diu: vosaltres dos teniu la culpa de tot!

Un quart senyo Bla diu: no! si no hem arribat a un acord no ha sigut per mi, jo he donat tot per la causa!

El Bla de les masses diu: estos no fan la feina i tanmateix cobren bon sou gràcies a nosaltres, estem farts!

El Bla dels mitjans de comunicació diu: quan més embolic hi haja, més portades, més tirades, més diners!

El Bla del capitalisme diu: queden com queden tots eixos, a la fi, han de passar per la nostra porta. Dintre els esperem per dictar-los les regles del joc.

Els que no tenen Bla diuen:  ja no hi ha res que esperar del Bla de l’esperança (doncs els que no tenen Bla tenen Consciència).

La Consciència de la Vida diu: sols aquells que teniu vertadera consciència de les coses, em coneixeu, em respecteu. Sols allò que no es fa per estima podrà damnar la persona i l’entorn. El futur salvarà els primers i condemnarà els segons, doncs sols hi ha un futur ben cert: la vostra mort.

No és possible separar la raó de la consciència, l’ésser humà de la natura, el món de l’humà. Son inspiració i expiració de la vida. El polític no pot separar-se d’aquesta dimensió, comunió, filosofia que s’anomena política.

Mirem al nostre voltant, si! aquestes son les conseqüències! Anunci d’allò pitjor que ha de vindre si no hi ha un canvi radical i urgent.

dissabte, 27 de febrer de 2016

CAPITALISME O EL MAL DEL MÓN


“Si “polític” és la dimensió humana de la política i “política” és l'art i la ciència de gestionar la vida pública, o siga, el bé comú, interès general, repartiment de la riquesa, etc., llavors, cóm és possible que 60 subjectes posseisquen la riquesa de més de 3.500 milions de persones?”

dijous, 25 de febrer de 2016

REVELACIÓ


M’he passat anys buscant-te,  unes èpoques amb més intensitat, d’altres amb menys, però, aquestos últims anys... t’he buscat sense parar fins i tot darrere els núvols!

Per què no em vols rebre? Fuges de mi? T’he implorat, impetrat, no és possible que no t’arribaren els meus efluvis.

Aïllat, en solitud, evadit d’aquesta societat per intentar trobar la plenitud, he viscut en harmonia amb tot. Sóc part d’un tot insondable que abraça l’Univers sencer on fins la flor més insignificant te un sentit per la Vida, sóc conscient d’aquest fet!

ESPARTAQUIA


La política és corrompuda per polítics,
no tots,
la religió demonitzada per sacerdots,
no tots,
la pau pertorbada per pacificadors amb exèrcit,
no tots,
la llibertat restringida per homes lliures,
no tots,
els drets retallats per homes de dret,
no tots,
la llei maquinada per governants,
no tots,
la justícia utilitzada per jutges polititzats,
no tots,
l'economia tiranitzada per especuladors,
tots,
el comerç pervertit per mercantilistes neoliberals,
tots,
l'esperit humà amenaçat per capitalistes,
tots,
el govern mundial administrat per capitalistes,
tots,
la naturalesa contaminada, explotada, devastada per capitalistes,
tots,
pobles i cultures exterminats per capitalistes,
tots,
món panòptic de capitalistes, globalitzat per capitalistes,
tots,
el planeta va a explotar,
amb tots…

tret que lluitem contra el mal del capitalisme,

TOTS!

dilluns, 15 de febrer de 2016

CALDRÀ ACTUAR

                

M’han furtat l’estima. Sembla difícil creure que allò immutable, immanipulable, sagrat, inherent al meu ésser, puga conquerir-se i vèncer subtilment, sense tindre que matar.
Perquè, de què val perpetuar l’amor lliurat a una herència forjada per la tradició i la cultura, allò deixat pels nostres avantpassats, quan al seu voltant són desarrelats els seus arbres i substituïts per altres d’altres espècies alienes en nom del “progrés”?
Del carrer sols queda, si de cas, el seu nom; de la vivenda, un munt de formigó farcit de cel·les que fan de llar on els seus veïns no es coneixen; allà on hi havia camp i vegetació hui colonitzen autos i formigó; on arribava la mar i les barques del pa de cada dia ara s’ompli de riques botigues i vaixells de rics pel ric negoci; on hi existia relació humana ha estat substituït per les tecnologies. Devastació, contaminació, extermini. La propaganda i l’enganyifa ha matat la fe de les persones fent-los creure un futur millor, una felicitat, una satisfacció, un plaer... això si, pagant. En fi, els diners han conquerit la mateixa vida. Volen diners, siga com siga.  
Fins i tot un ja no pot defendre la seua identitat, la seua cultura, la seua llengua, el seu mite, se’m fa difícil d’estimar allò que em pertany, que m’és propi
L’amor propi, la dignitat, la identitat, tot ha estat amenaçat, ha triomfat el venedor. Perquè tot és a la venda... i les nostres mans agafen aquestes monedes amb avidesa, i arribem tard en assabentar-nos que són falses, i som lluny, molt lluny. No hi ha retorn, ja no hi ha remei.
I ara em mire a l’espill i dic: sóc víctima del capitalisme que tot prostitueix i mata. Què puc fer?
Aquí, davant la tomba del meu iaio, l’aire fresc em corre pel coll, i desperte, prenc consciència d’una promesa: Actuar.
Caldrà sempre estar despert, doncs, benvolgut Che.



dimarts, 12 de gener de 2016

DÉU HA MORT!


Ulls entristits, orfes de llum, omplin un espai solemne fins ahir. Cap finestra no et diu res, cristall indiferent. Allà, a la llunyania urbana, els xiquets no troben la innocència, a la dona li costa infantar i els iaios donen nosa... El vell roure està trist i feble, no hi troba terra on arrelar.

Un diumenge de Juliol te n’adonares: les nou de la vesprada i no sents trinar pel carrer La Via, on dormiran esta nit? (deies) Sense llit ni pau ni quietud. Continues passejant cap a la mar, de sobte, tanques els ulls i inspires... la memòria no registra eixe flaire, aleshores veus el port altra vegada i t’obligues a creure-ho: un munt de bigarrats màstils han colonitzat l’espill.

divendres, 25 de desembre de 2015

PERSONATGES DE DÉNIA. LA PICARESCA.



Document oral  de Diego Ivars gravat a principis de 1970 per Lluís Berenguer en el qual es relaten diferents escenes del dia a dia en una època difícil on la picaresca jugava un paper important, quasi com a forma de vida. La gravació estava prou deteriorada, però sembla que s'ha pogut "salvar" dignament.

LLUÍS BERENGUER MARTÍ


LLUÍS BERENGUER RECITANT POESIA "LA NOCHEBUENA" DE RAMÓN DE CAMPOAMOR



dijous, 24 de desembre de 2015

LLUÍS BERENGUER MARTÍ





BRILLANT DISCURS DE LLUÍS BERENGUER AMB EL QUAL ENS FA VIURE AQUELL MEMORABLE DEBAT ENTRE ELS DIPUTATS D. VICENTE MANTEROLA I D. EMILIO CASTELAR SOBRE LA LLIBERTAT RELIGIOSA I SEPARACIÓ ESGLÉSIA-ESTAT EN LES CONSTITUENTS DE 1869.  



dimecres, 23 de desembre de 2015

LLUÍS BERENGUER MARTÍ






Lluís Berenguer recitant poesia "Mi novia", de Venancio Serrano Clavero


dimarts, 22 de desembre de 2015

LLUÍS BERENGUER MARTÍ


Lluís Berenguer recitant poesia "La Chata" de Rafael Duyos (La infanta Isabel)


divendres, 11 de desembre de 2015

CARTA AL NADAL


Benvingut Nadal:

Jo també sóc corresponsable de la teua degeneració. Em sap greu.

Visc immers en una societat fustigada contínuament pel bombardeig consumista, i és aquest fet que ha desnaturalitzat el sentit profund del teu missatge. Hui no s’entén la teua festa sense l’adquisició de regals baix llums ornamentals que il·luminen carrers i botigues; tampoc sense l’excés d’àpats amb els seus torrons, pastissos, caves i mals de ventre... allà van tots amb xiulets, tamborets, barrets i serpentines com fidels beneitons dels dictats del “sistema” que ha  instrumentalitzat la teua essència en nom del negoci.

diumenge, 22 de novembre de 2015

ELS IDIOTES

  

Mireu com van eixos ignorants amunt i avall, desesperats, estressats, emprenyats i cabrejats, i tot gràcies mi! Doncs, al fi i a la cap, sóc jo qui els oferisc la possibilitat que puguen ser feliços, què collons!

Però, el que més m'agrada és dirigir tota aquesta munió, tota aquesta circulació humana amb direccions i destins que no porten a cap lloc sinó als peatges pecuniaris d'arribada a un paradís de felicitat controlat per mi, baix aquest enginy són enganyats els seus sentits, infeliços! Sé dels seus desitjos, sé el que necessiten perquè jo els ho recorde durant 24h.., i els u oferisc, els incite, els il·lusione: individu! Oblidat dels demés! Sigues tu mateix! Compra’m açò i seràs feliç en el teu present etern! I van i m’ho compren, idiotes!

dimarts, 10 de novembre de 2015

MARE TERRA


El meu refugi ets tu, solitud, experiència de realitat, integració i harmonia. Des d’aquest lloc, com arbre de talaia evadit d’un món que denigra l’excelsa bondat, et parle, d’en peus.  

Tu i jo sabem de la bellesa que amaga la sensibilitat. Aquí, lluny d'aquella podridura, sóc xicotet univers que fluix de l’Amor per la Vida: allò que mai no canvia enmig del canvi.

divendres, 6 de novembre de 2015

EL "CHE" DE L'EVANGELI


L’església catòlica oficial continua predicant conformant l’evangeli a les legislacions dels poderosos, púlpits de la hipocresia en nom d’un “déu persona” sempre al costat del poder, del sistema.

No els voreu a les manifestacions contra els desnonaments, ni acusant els banquers usurers que estafen la gent, ni criticant un govern que reposa allò dilapidat per la ganduleria financera amb diners públics,  ni alçant la veu contra mandataris que donen l’esquena a una realitat de 4000 suïcidis anuals per la crisi, ni defensant els treballadors en contra de la precarietat i l’esclavatge, tampoc hi hauran paraules d’humanitat cap els sentiments d’estima homosexual ni per respectar la llibertat de consciencia davant ser o no ser mare.  No escoltareu paraules en favor dels drets dels   pobles i cultures, d’unir aquesta diversitat, sinó tot el contrari: la unicitat, la uniformitat, el dogma d’una “grande y libre” per la gracia d’un déu que imposa el seu model de democràcia i de llibertat. Sols sotmetent-se a la llei d’aquest particular déu es salvarà la societat sota aquesta màxima: “Feu el que jo us diga però abstingueu-se’n de fer el que jo faig”. Els escàndols de corrupció financera, patrimonial i sexual del Vaticà en són una prova.

dimarts, 20 d’octubre de 2015

PARÀBOLA DE LA PAELLA


Anaven passejant dos amics quan, espontani, un d'ells va dir: "Per què no cridem a la resta de companys de classe (institut) i en fem una paella a la meua caseta un diumenge? Doncs ja fa molt temps que no ens reunim ".

Em sembla bé, va dir l'altre.

Va arribar el diumenge citat i allí es van reunir tots, en número dotze. Quatre eren polítics, dos jutges, tres empresaris, un banquer, un agricultor i l'últim, pescador.

Polítics, empresaris i llicenciats prenien entremesos amb cervesa, xerrant alegrement i intentant fer co-partícips als seus animosos paellers de terra i mar concentrats amb la llenya i els ingredients, als que de tant en tant els feien arribar una que una altra cervesa amb què aplacar la set de suor ... Quantes coses hi havia de què parlar! Pensaven els "fumats" i il·lusionats companys de col·legi.

¡Feta! La paella a taula i comença el festí: l'agricultor comença la tertúlia cullera en mà passant-li el relleu al pescador, un i l'altre amb les seues anècdotes i acudits en tant els altres, oh, gourmet! cullera en mà assentint i somrient de boca curulla mentre es “foten” la paella sencera. Ni cinc cullerades van arribar a l'estómac d’aquells dos pobres infeliços.

dimarts, 16 de juny de 2015

¿LA TERCERA VIA?

         


Quan escolte al polític de torn referir-se en les seues explicacions de “millor govern” a ideologies de dretes, centre, esquerra... mire al meu voltant i em ve l’escepticisme irònic de “l’exercir el poder per l’autoritat del poble”. En aquest S.XXI em sembla un anacronisme, un dèficit d’evolució humana, de virtuts.

Tolerar l’altre fins a convèncer-lo, adoctrinar-lo; o sotmetre’l, governar-lo, ja ha passat a la història en molts indrets.

Enfrontar-se amb el diàleg al “ring” de combat entre poderosos (EEUU-Rússia, TTIP-BRICS, PP-PSOE, etc.) és el que cal deixar enrere, doncs quan l’adversari és derrotat, automàticament és anihilat, soterrat. Aleshores el vencedor fa valdre la paralògica idea de “la majoria mana” i... ja veiem el resultat de tanta corrupció (el vençut faria el mateix? Si).

“Rubalcaba: decir que ha caído el bipartidismo me parece prematuro".

divendres, 29 de maig de 2015

NO TE'N VAGES, RITA! ET VULL!


Oh, amor! Què trist i pesarós és viure el desig d’un paladar tot empresonat per les circumstàncies, no vull tornar-ho a experimentar! No te’n  vages, Rita! Et vull!

Si, durant molts anys havia viscut al voltant  d'un alè fresc i ufanós que em fascinava brindant per la llibertat del País Valencià... Tanmateix, fa 24 anys, de sobte la vida em va presentar una de les seues criatures llustroses, folklòricament adobada, potent, i vaig quedar absort quan, empassat per primera vegada, li vaig adobar la veu fent-la tan bèl·lica, tan impertèrrita, que va ser capaç de llançar a l'espai aquesta regia modulació que deixà commogut el mateix ambient: ¡COMUNIDAD VALENCIANA! Des d’aleshores que em vaig enamorar perdudament.

dijous, 14 de maig de 2015

JA ÉS AQUI


La Vida, fora de l’humà, 
te veu, estima i consciència,
fins les pedres resten vives! Parlen!
Sentiment d'intuïció,
equilibri d'ecosistema,
generació, destrucció, renovació...

Que haveu fet de les vostres virtuts humanes?

dimarts, 5 de maig de 2015

ELS PROMETEDORS


Ja són aquí, a les nostres ciutats, altra vegada! Mireu com adoben carrers, jardins, carreteres... queden pocs dies! A cada cantó, en mig d'un carrer, dalt d'un cadafal a la Plaça del poble… ofereixen fórmules remeieres, prometen sense parar! Les ciutats s'omplin en un obrir i tancar d'ulls de bruixots, bruixes, encisadors, salmaires, oracionaires, tiradors de cartes, senyadors de mals i fetillers, tots ells, sense dubte, grans divulgadors “Populars” d'eufemismes.

dilluns, 4 de maig de 2015

LA MARINA ALTA A SOMETENT


Som a una comarca amb 178.052 habitants, dels quals més de 15.000 estan aturats, gairebé 13.100 són jubilats i sols en treballen 43.097. En catorze pobles de la Marina Alta, el número d’aturats i jubilats supera als afiliats a la Seguretat Social. De cada quatre ciutadans en treballa un. A curt termini no és sostenible. La situació és ben greu... i dramàtica.

dissabte, 2 de maig de 2015

¡VALENCIANOS! (discurso final campaña. Mayo 2015)

             


             
 ¡VALENCIANOS! (discurso final campaña. Mayo 2015)

(Melodía del partido. Todos en pié. Aspavientos de emoción, aplausos. Entrada del líder brazos en alto, moral de vencedor. Se debe transmitir seguridad. Motivador, convincente.  Mentalización: estar por encima de los rivales políticos)

¡Valencianos! En esta época chabacana donde todo es objeto de negocio, donde se ansía la popularidad y donde los adinerados dedican el tiempo libre a connivencias político-empresariales, vive nuestra Comunitat el prestigio de la fanfarronería, las ventajas de la  irreflexión y el éxito de la insensatez.
Nuestras siniestras sedes políticas abiertas a toda servidumbre dispuesta a triunfar mediante la fatuidad y la impostura, nos han brindado serviles mandatarios capaces de aplaudir sus miserias en tanto encuentran placer en la hipocresía, líderes cuyo carácter débil, mezquino y ruin, afortunadamente nos ha aportado modernidad, prosperidad y calidad de vida en esta nuestra Comunitat.

(Ligera pausa)

dimecres, 18 de març de 2015

D'EXCURSIÓ AL CEMETERI


Fou a principis dels anys 60, teníem uns 12 anys. Aquell dia, D. Jaume, el mestre, entrà a classe i de sobte ens va dir: Bon dia, hui farem una excursió, prepareu-se’n.
Vare’m  quedar desconcertats, això no era normal, i més encara tan enjorn. Feia dos anys que ens donava classe de ciències naturals  i mai no havia passat res de paregut.  

Eixirem al carrer i començarem a caminar cap als afores. Tots especulaven on ens portaria, recorde que li vaig dir al meu company: “segurament anirem al camp perquè ens mostre algun bitxo”...  “No! digué aquell, segur que es tracta d’alguna flor rara”. La qüestió és que no teníem ni punyetera idea.

divendres, 27 de febrer de 2015

ON ÉS EL MÓN DELS XIQUETS?

                                        


“Somos los omus, los inhumanos, a quien se meta con nosotros lo rajamos, si es una tía nos la tiramos, si es un tío, por cabrón, se la cortamos, por la bandera, por los colores, porque sí, somos, somos, somos, somos los mejores.”

Identificacions amb la bèstia, incitacions a la violència, agressions sexuals, actes criminals...  és el “crit de guerra” emprat per “xiquets de 9 i 10 anys” de l’Escola Municipal de Futbol de Dénia.

Aquest és un exemple de la crisi a l’educació, conseqüència de la crisi d’aquesta societat. Val que estos minyons no siguen conscients del significat de les seues paraules, però, quantes vegades s’haurà enlairat aquest crit als camps de futbol abans que “un periodista” se n’adonés i ho fes públic?
Sols aleshores hi hagué una reacció per part de pares i autoritats... què està passant?

AMIC DE L'OBLIT

                                                  

A tu, amic de l'oblit, com a l'ocell que vola jugant, només el vent et parla d'amor. Com a la flor que naix amb l'Abril, només el sol et dona alegria. Com a la terra li arriba la vida, només la pluja plora per tu. Els teus ulls, amic de l'oblit, ja no volen vorer més, sols serveixen per cridar, doncs, ja no et queden paraules, només llàgrimes per parlar.  El teu cor, amic de l'oblit, encara, a cops tremolosos, busca l'estima, l'instant ple, el recer de la pau, l'harmonia d'un món que no trobes...

divendres, 13 de febrer de 2015

METAPOLITICA




El desencant d'aquesta jove societat 15-M davant la praxi política, és generat per l'evidència d'unes ideologies expertes en "l'art i la ciència de gestionar el servilisme als senyors del capital", allunyant-se del seu camp conceptual basat en la vida pública, el bé comú i l'interès general, així, a qualsevol polític amb dimensió humana li és impossible governar en contra d'aquest sistema neoliberal i tecnocràtic per una raó: la seua política no pot perjudicar els interessos d'aquells que el procuren, d'una altra manera és eliminat.

dijous, 5 de febrer de 2015

PABLO IGLESIAS, PERDONA'LS, DONCS NO SABEN EL QUE FAN

 "Ser socialista no ha de ser una afecció, sinó una vocació en nom del bé comú". "Només a través de la serietat, la moralitat, l'honradesa, l'honestedat, la fermesa en les idees fonamentals i l'exemple donat, pot un socialista exercir la revolució, aquesta capacitat de canvi que, a partir de la pragmàtica de la seua política, col·labora amb el progrés humà, vivifica el progressisme ".

Aquest seria el resum de la idea política d’aquell egregi home anomenat Pablo Iglesias. Per cert, en aquells temps, Unamuno va titllar el socialisme com "la religió de la humanitat". Avui tot això ha degenerat ... a l'estat espanyol, és clar.

dimecres, 24 de desembre de 2014

ATÀVIC LLEGAT


L’atàvic llegat ja no esdevé experiència a l’actual societat. Segles de saviesa de la terra i la marina, de ritus i costums, de diàleg amb la natura, amb el cosmos... quan el temps, la vida, era (és) el ritme de l’ésser i no allò que hui ens marca el rellotge, l’acció humana mostrava actituds de respecte i compromís vers l’ecosistema, tot formant un nexe d’unió entre humans, naturalesa i cosmos, doncs no hi pot haver ésser humà sense naturalesa, ni naturalesa sense cosmos, ni univers sense ésser humà. Tot està interelacionat, formem un únic cos.

La realitat sempre és trinitària i l’esperit humà el seu lligam, per ell ens sentim realitzats i assolim la plenitud, és per aquesta causa que la crisi més important que pateix la humanitat no és la econòmica, ni la social, ni la política, sinó la espiritual, hem negligit l’esperit! i en conseqüència, hem arruïnat el goig de viure.

La violació constant dels ritmes sagrats de la naturalesa o la instrumentalització de la cultura i la tradició en nom del diner, és símptoma que l’home ha prostituït la seua essència.

Aturem-nos!! Sapiga’m  escoltar les raons que brollen en tot allò que forma part de nosaltres mateixos...


Per què busquem fora de nosaltres allò que hi tenim a dintre?

dilluns, 22 de desembre de 2014

L'ARBREDA PERDUDA


No he pogut aturar el temps, oncle.
Desprès de segles, aquesta generació absent d’esperit
ha occit un indret ja buit de paisatge i de vida.
No hi ha moment, instant, pel retrobament.

Desarrelat pel progrés, despullat de plenitud,
sóc hoste d’una recança constant
que viu la nit d’un meu poble arruïnat,
governat, atropat d'arrogants incompetents.

Des de l’espai on es feia eterna
aquella experiència d’atàvic llegat,
el que ahir foren llàgrimes d’hilaritat
hui en són de ràbia i d’infern...

dilluns, 15 de desembre de 2014

CAP A UN CANVI DE CONSCIÈNCIA URGENT

"No pot haver democràcia en una societat on l'esperança dels seus habitants està en mans d'uns pocs milionaris".
"A mesura que creix la desigualtat social, decreix la democràcia, encara que aquest advertiment només esdevé en el món" modern ", ja que per a la resta de la humanitat la seua única finalitat és aconseguir sobreviure".

ANY 2014

Tant la dreta com l'esquerra ideològica saben de quin camí han de fugir, i ho intenten, sobretot l'esquerra, però no tenen clar quina nova via han de seguir ... estan en un carreró sense eixida on es tiren els "trastos" uns i altres.
Mentrestant, les empreses multinacionals i la banca s'han orientat gràcies a la facilitat que han trobat per poder elevar-se, i tan alt han arribat, que ja ningú des del predi polític pot atrapar-los, han escapat al control institucional! i s'han convertit en forces supranacionals i paneconomiques, en déus totpoderosos dictadors del model d'usos de la societat, un capitalisme salvatge que imposa les seues normes i lleis a la resta de mortals: TTIP, per exemple.